Naturalment Ciència

La ciència més natural


Deixa un comentari

El cometa ISON. Un nou Ícar?

Aquests dies el món de l’astronomia ha estat i està pendent del cometa ISON, C/2012 S1 o Nevski-Novichonok (descobert el 21 de setembre de 2012 per Vitali Nevski i Artyom Novichonok). La nomenclatura és interessant perquè conté informació en relació amb la seva descoberta. “C” de cometa no periòdic, “2012” l’any del seu descobriment, “S” de setembre i “1” degut a què va ser el primer a ser descobert al setembre.
Aquest cometa durant el periheli de la seva òrbita passa extremadament a prop del Sol.

Recorda! El periheli és el punt d’una òrbita d’un cos celeste en què aquest es troba més a prop del Sol.

El que ha fet que es parli tant d’aquest cometa és la seva espectacular intensitat que ha anat augmentat a mida que s’ha anat apropant al Sol.

Muntatge que mostra els canvis de brillantor i forma del cometa ISON des del Sept. 24 al Nov. 15, 2013. Credits: Damian Peach

Ha estat el passat 27 de novembre quan el cometa va arribar al periheli i per tant al punt més proper del Sol, sembrant un temor a tots els astrònoms. El temor era que, degut a què el seu pas era extremadament a prop del Sol, el cometa fes com Ícar, el fill de Dèdal, i que arribés la seva fi al apropar-se massa al Sol. Durant aquests dies s’ha estat pendent d’aquest cometa perquè, si sobreviu al seu pas a les rodalies del Sol, es preveu que al voltant del 26 de desembre passi a prop de la Terra i sigui totalment visible a ull nu en el seu màxim esplendor.

Després del seu pas pel seu periheli sembla que el seu nucli s’ha desintegrat però que encara queda un núvol de pols que continua el seu viatge. Aquesta desintegració del nucli hores abans del periheli ha fet que el cometa passi d’una brillantor de -2 a una brillantor menor de +1. Les últimes notícies són que la seva brillantor va minvant de mica en mica. Encara haurem d’esperar uns dies per a poder afirmar definitivament la desaparició d’aquest cometa, però tot sembla indicar que el final del cometa ISON és imminent.

Escala de brillantor de -30 a +30 que podem observar al cel amb algunes referències per a fer-nos una idea. Com més negatiu és el valor més brillant és el cos celeste.

Escala de brillantor de -30 a +30 que podem observar al cel amb algunes referències per a fer-nos una idea. Com més negatiu és el valor més brillant és el cos celeste.

Desaparegui o no el cometa ISON ens ha deixat unes imatges espectaculars i ha permès als astrònoms recopilar molta informació sobre els cometes.

Seqüència d’imatges en que podeu observar com el cometa entra per la dreta de la imatge i dona la volta al Sol per acabar desapareixent a la part superior.

Si voleu seguir el viatge del cometa ISON mitjançant les dades de la seva velocitat, distància al Sol i a la Terra visiteu el següent enllaç.

Anuncis


Deixa un comentari

Els cossos celestes

Fa uns dies va impactar un meteorit contra la superfície, tot just un dia abans que un asteroide passes molt aprop de la Terra.

L’asteroide conegut amb el nom de 2012 DA14 va passar a una distància d’uns 27.860 kilòmetres. Per a que us feu una idea els satèl·lits Meteosat orbiten al voltant de la Terra a uns 36.000 kilòmetres, per tant va passar més a prop.

El meteorit que va impactar a una regió russa propera als Monts Urals va ser enregistrat per moltes càmeres deixant imatges espectaculars.

Els cossos celestes

És molt comú confondre termes entre meteorit, meteoroide, asteroide i fins i tot estel, per això és un bon moment per aprofitar i recordar les diferències.

Els meteoroides son uns cossos formats per roques que orbiten al voltant del Sol i que tenen una mida d’entre 100 μm i 50 metres.

Què passa quan un meteoroide s’acosta massa a la Terra?

Aquests meteoroides solen ser fragments d’estels, asteroides i fins i tot de satèl·lits o planetes.

L’atmosfera actua com un escut enfront d’aquests cossos i degut al fregament la gran majoria es desintegren deixant una estela de llum i vapor. Aquesta estela lluminosa és el que es coneix amb el nom de meteor o d’estel fugaç. Si en la seva trajectòria a través de l’atmosfera no s’ha desintegrat i impacta contra la superfície estarem parlant d’un meteorit.

Els asteroides, com el 2012 DA14, són cossos rocosos que orbiten al voltant del Sol. Aquests cossos són més petits que un planeta i més grans que un meteoroide. Exemples d’asteroides els tenim al cinturó d’asteroides que es troba entre Mart i Júpiter.

Per últim, els estels són uns cossos formats per gel, pols i roques que orbiten al voltant del Sol, generalment seguint una òrbita el·líptica. Quan l’estel està a prop del Sol els raigs solars fan que el gel es sublimi convertint-se en vapor que genera una cua molt característica i que és la que veiem a la imatge.