Naturalment Ciència

La ciència més natural


Deixa un comentari

Peixos sense òs, els condrictis

 

blue_shark

Aquests dies ha estat notícia el fet que han hagut de tancar algunes platges de la costa del Maresme a causa de la presència de tres tintoreres (Prionace glauca), una espècie de tauró més petit, molt comuna al Mediterrani, que s’alimenta principalment de petits peixos, cefalòpodes i crustacis, però que no sol ser agressiu a no ser que se senti amenaçat, com gairebé totes les espècies.

Aprofitant aquesta notícia he pensat a dedicar una entrada a la classe a la qual pertanyen aquests individus; els condrictis.

A les aigües hi trobem dos tipus principals de peixos, depenent del compost que forma el seu esquelet. Trobem així els que tenen l’esquelet format per òs, anomenats osteïctis, i els que tenen l’esquelet format per cartílag, els condrictis (del grec -chondr- “cartílag”). A més d’aquesta diferència hi ha molts altres trets característics que els separen, com poden ser les proteccions de les brànquies o la presència o absència de bufeta natatòria.

Una tonyina (Thunnus thynnus) un peix osteïcti.

Peix martell (Sphyrna zygaena) es un condricti.

Els condrictis

Els condrictis o peixos cartilaginosos són una classe molt antiga que no ha evolucionat gaire des que van aparèixer perquè sempre han estat molt ben adaptats al seu hàbitat. Són exemple de condrictis els taurons, les rajades, peixos serra, etc.

Com ja hem dit la seva principal característica és que el seu esquelet està format per cartílag. Com no tenen medul•la òssia necessiten un altre lloc on produir glòbuls vermells, per tant ho fan a la melsa i a un teixit que envolta les gònades.
Les seves escates no són com les dels peixos que solem veure sinó que estan formades per escates placoides, també coneguts com a denticles dèrmics, que formen una pell molt semblant al paper de vidre. Aquestes escates estan orientades totes en una mateixa direcció fent que si toques la pell en aquesta direcció sigui molt suau, però al contrari sigui molt aspra.

Detall de les escates placoides de la pell d’un tauró.

Un altre tret característic dels condrictis és el seu aparell respiratori. Com els peixos, els condrictis respiren a través de brànquies, en solen tenir entre 5 i 7 parells de cavitats branquials que es disposen a una part diferent segons les espècies, per exemple als taurons es troben a la part posterior del cap mentre que a les rajades es troben sota les aletes pectorals.

whale_shark_australia

Foto on s’observen les obertures branquials d’un tauró balena (Rhincodon typus)

Tipus de condrictis

Hi ha dues subclasses de condrictis:

Elasmobranquis, on s’inclouen els taurons, els peixos serra, les mantes i les rajades.

Manta (Mobula mobular)

Holocèfals, on trobem uns peixos anomenats quimeres on trobem peixos com el peix elefant o el peix rata.

Peix rata tacat (Hydrolagus colliei)

Si hi ha més interès, en properes entrades ja ens centrarem en aquells peixos que més coneixem, els del grup dels elasmobranquis.

Anuncis