Naturalment Ciència

La ciència més natural


Deixa un comentari

Envàs on vas. La Gestió de Residus Sòlids Urbans (I)

Segurament que tots recordem l’anunci patrocinat per Ecoembes en què ens cantaven el que no s’havia de llençar al contenidor d’envasos sense acabar-nos de donar cap raó ni de dir-nos que fer amb aquells residus.


Deixant de banda la polèmica que va aixecar l’anunci anem a donar una ullada a la gestió de residus sòlids urbans.

Residus sòlids urbans?

Si, els residus sòlids urbans són tots aquells residus que es generen per l’acció humana a les poblacions, és a dir, les escombraries que generem a les nostres llars, als comerços, les que es recullen als parcs, carrers, etc.
Molt bé, ja sabem què són els residus sòlids urbans, a partir d’ara RSU, però què volem dir amb la gestió de residus?

La gestió de Residus Sòlids Urbans

La gestió de RSU són tot un conjunt de processos que es realitzen des que es generen aquests residus a les nostres llars fins que van a parar a les plantes de tractament on es reciclen, s’eliminen, es cremen, etc. És molt important aquesta gestió per tal d’aconseguir minimitzar la quantitat final de residus generats i així fer que el seu impacte a l’ambient sigui molt menor.
En el transcurs de la seva gestió passen per tot un seguit de plantes i centres de tractament on es separen, es classifiquen, es reutilitzen i es reciclen.

envasonvas1 El primer pas en aquesta gestió de residus és la generació d’aquests residus. Un cop generats es passa al dipòsit i recollida dels residus. En aquest dipòsit és bàsica la nostra correcta classificació dels residus per tal de separar-los correctament en els diferents contenidors de reciclatge.

Blau: Al contenidor blau hi van el paper i el cartró, tals com diaris, llibretes, capses de cartró, cartes, etc. Hem d’anar amb compte perquè altres materials com els tovallons, el paper de cuina, fotografies o papers bruts no poden ser dipositats al contenidor blau.

Verd: Hi van els residus de vidre tals com ampolles de vidre o pots de vidre sense la tapa. Altres residus que pensem que també s’hi poden dipositar, com els miralls, finestres, gots o copes no es poden llençar a aquest contenidor, ja que estan formats per vidre pla, el qual precisa d’un tractament diferent.

Groc: És el contenidor d’envasos, en aquest contenidor hi van els envasos de plàstic, metàl·lics i altres envasos lleugers. És a dir, ampolles de plàstic, llaunes de conserva, de refrescos, les tapes metàl·liques dels pots de vidre, els plàstics que emboliquen els productes, en definitiva, tot allò que és un envàs i per tant conté alguna altra cosa. Aquí s’ha d’anar en compte amb envasos que puguin contenir residus perillosos o productes químics, que no s’hi poden dipositar al contenidor.

Marró: Al marró hi van la fracció orgànica dels residus municipals que està constituïda per restes de menjar o de preparació de menjar, residus de paper com tovallons o mocadors, les restes vegetals de petites dimensions, taps de suro, serradures, escuradents, etc.

Atenció! Hi ha certs residus que no podem llençar al contenidor sinó que els hem de portar a un centre especial de recollida de residus: la deixalleria. Aquests residus especials són els aparells elèctrics i electrònics, els productes químics (com pintures, dissolvents o vernissos), fluorescents i altres làmpades, pneumàtics, piles, bateries, olis usats, ferralla i metalls, tèxtils, fustes, runes, restes de jardineria i molts altres. Per un llistat més complet visiteu el següent enllaç de l’Agència de Residus de Catalunya.

Tota la resta dels residus que generem i que no podem llençar als contenidors anteriors els llençarem al contenidor de Resta.

En properes entrades farem una revisió d’altres fases de la gestió de residus com poden ser la separació de residus, el reciclatge o la valorització així com les diferents plantes i centres implicats en la gestió de RSU.

No oblideu donar un cop d’ull al següent vídeo sobre els residus sòlids urbans.

Anuncis


Deixa un comentari

Educació ambiental i parcs naturals

Fa unes setmanes vaig gaudir d’un dia al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.

Vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis)

Prop d’on estàvem hi havia un grup d’un parell de famílies amb els seus fills que també gaudien del dia. Els nens aprofitaven un rierol que hi corria per caçar en ampolles d’aigua uns exemplars de vidriol o serp de vidre, unes sargantanes sense potes que sovint es confonen amb serps. Quan vaig veure que marxaven i que s’emportaven els exemplars en les ampolles d’aigua vaig haver de dirigir-me als pares dels nens per a informar-los del que estaven fent.

Els Parcs naturals són unes zones protegides pel seu interès mediambiental on el paisatge, flora i fauna estan protegits. Això significa que no està permès d’agafar ni plantes ni animals ni malmetre el paisatge activament. A Catalunya tenim un gran nombre de parcs naturals com podeu observar al següent enllaç:

Parcs naturals de Catalunya

A més dels Parcs naturals tenim els Parcs nacionals que són zones més grans on no està permesa cap tipus d’activitat humana i on està prohibida qualsevol tipus d’explotació de recursos. Al nostre territori l’únic Parc nacional que hi tenim és el Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici situat a l’Alt Pirineu.

És feina de tots cuidar tots els espais naturals, evitant totes les conductes que puguin malmetre el medi ambient i causar impactes negatius, però amb més vehemència hem de cuidar entre tots aquelles zones protegides. Després d’argumentar amb els pares dels nens, no tan sols la infracció normativa que estaven realitzant sinó l’impacte ambiental i la mort a la qual portaven els vidriols em va sorprendre que els pares els hi preguntessin als nens petits que volien fer; si deixar els animals de nou al seu hàbitat o portar-los a casa on els hi esperava la mort al cap d’uns dies. Els nens per descomptat es van voler portar els vidriols a casa i així ho van decidir els pares. Trist per la poca maduresa dels pares vaig donar mitja volta lamentant la falta d’educació ambiental que tenen certes persones.

Recordeu que és feina de tots cuidar i protegir tots els recursos naturals si volem preservar la biodiversitat i la vida al planeta.


Deixa un comentari

Els ximpanzés i la Fundació Mona

Moltes vegades hem vist ximpanzés en anuncis per la televisió, en pel·lícules, sèries, campanyes publicitàries, programes de televisió, etc.

Els ximpanzés (gènere Pan) són uns primats homínids evolutivament molt propers a nosaltres, comparteixen el 96% del nostre genoma. Són animals molt intel·ligents, amb gran força i, el més important, salvatges. Degut a què de petits són molt macos sovint s’oblida el fet que són animals que han de viure en llibertat i, de forma il·legal, es venen al mercat negre com a animals domèstics. Quan són petits són molt dòcils, però al desenvolupar-se i créixer comencen a formar el seu caràcter natural i no són tan domèstics, pel que els seus propietaris acaben tancant-los en gàbies per a poder controlar-los. No hem d’oblidar que els ximpanzés poden arribar a viure fins 60 anys, per tant no poden ser un caprici.

Si ens fixem en els ximpanzés usats en campanyes publicitàries corren la mateixa o pitjor sort, ja que estan sotmesos a greus maltractaments per a que siguin dòcils i segueixin ordres, i a més entre campanya i campanya són tancats en gàbies on tot just poden viure en comoditat.

Si a tot això hi afegim que els ximpanzés són animals que viuen en grups familiars, tenim una recepta per a tenir un animal en unes condicions horribles.

La Fundació Mona és un centre de recuperació de primats situat a 10 kilòmetres de Girona on s’encarreguen de buscar i recollir aquells ximpanzés que viuen en males condicions i portar-los al centre on poden tenir una millor vida i conviure amb membres de la seva espècie.

Els ximpanzés recuperats solen tenir greus problemes físics i mentals degut a la vida en captivitat, per tant a les instal·lacions d’aquesta fundació han de realitzar tot un seguit de tasques per a que els animals recuperin unes condicions físiques i psíquiques normals.

La tasca de la Fundació Mona no és tan sols recuperar aquests animals si no realitzen una educació i conscienciació ambiental sobre la protecció dels animals salvatges, en aquest cas dels ximpanzés, i sobre el maltractament que reben aquests animals que són forçats a actuar com a animals domèstics.

Es poden realitzar visites guiades a les seves instal·lacions tant a grups com a escoles, a més podeu col·laborar amb ells per tal que aquests ximpanzés tinguin una millor vida, ja sigui apadrinant un dels ximpanzés o col·laborant amb un euro al mes per a què puguin alimentar als ximpanzés del centre.