Naturalment Ciència

La ciència més natural


Deixa un comentari

La vista (II): Com veiem?

Com hem dit anteriorment, la vista és l’òrgan del sentit que ens permet veure imatges a través dels ulls. Coneixem ja la seva estructura i les cèl·lules encarregades de transformar aquests estímuls lluminosos en estímuls nerviosos que es dirigeixen al cervell.

Però, com funciona l’ull?

Els raigs lumínics produïts per les fonts lluminoses arriben fins a l’ull. Exactament arriben a la còrnia, la qual actua com una lent que concentra els raigs de llum. Els raigs de llum s’han de concentrar per a poder passar per l’estreta obertura de la pupil·la i arribar així a l’interior del globus ocular.
Un cop els raigs passen per la pupil·la, travessen una altra estructura que actua com una lent, el cristal·lí. El cristal·lí s’encarrega d’enfocar correctament la imatge per a què es formi just a la superfície de la retina.

formació imatge

Si la imatge no s’enfoca justament a la superfície de la retina, llavors la visió es percep borrosa. És el que ocorre amb la gent amb miopia o hipermetropia on la imatge no s’enfoca a la superfície de la retina sinó davant als miops i darrere a la hipermetropia. Tenim doncs els raigs lumínics que incideixen sobre la superfície de la retina.

Recordeu que té d’especial la retina?

Allà hi tenim les cèl·lules fotoreceptores, cons i bastons, que seran les que transformaran aquest estímul lluminós en un senyal nerviós.

Recorda: Els bastons s’encarreguen de captar la intensitat de la llum mentre que els cons, els quals en tenim tres tipus, són els que capten els colors.

recorregut nervi

El senyal nerviós viatja a través del nervi òptic fins a arribar al cervell. No serveix qualsevol lloc del cervell sinó exactament el nervi envia els senyals a l’àrea encarregada de la visió del còrtex cerebral situada al lòbul occipital del cervell (a la part posterior). Abans d’arribar-hi passa per l’àrea visual del tàlem.

A l’àrea visual els senyals nerviosos s’analitzen i el cervell forma la imatge mental que estem observant. És així com a partir dels estímuls lumínics que arriben al nostre ull nosaltres formem les imatges.

Anuncis


Deixa un comentari

Educació ambiental i parcs naturals

Fa unes setmanes vaig gaudir d’un dia al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.

Vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis)

Prop d’on estàvem hi havia un grup d’un parell de famílies amb els seus fills que també gaudien del dia. Els nens aprofitaven un rierol que hi corria per caçar en ampolles d’aigua uns exemplars de vidriol o serp de vidre, unes sargantanes sense potes que sovint es confonen amb serps. Quan vaig veure que marxaven i que s’emportaven els exemplars en les ampolles d’aigua vaig haver de dirigir-me als pares dels nens per a informar-los del que estaven fent.

Els Parcs naturals són unes zones protegides pel seu interès mediambiental on el paisatge, flora i fauna estan protegits. Això significa que no està permès d’agafar ni plantes ni animals ni malmetre el paisatge activament. A Catalunya tenim un gran nombre de parcs naturals com podeu observar al següent enllaç:

Parcs naturals de Catalunya

A més dels Parcs naturals tenim els Parcs nacionals que són zones més grans on no està permesa cap tipus d’activitat humana i on està prohibida qualsevol tipus d’explotació de recursos. Al nostre territori l’únic Parc nacional que hi tenim és el Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici situat a l’Alt Pirineu.

És feina de tots cuidar tots els espais naturals, evitant totes les conductes que puguin malmetre el medi ambient i causar impactes negatius, però amb més vehemència hem de cuidar entre tots aquelles zones protegides. Després d’argumentar amb els pares dels nens, no tan sols la infracció normativa que estaven realitzant sinó l’impacte ambiental i la mort a la qual portaven els vidriols em va sorprendre que els pares els hi preguntessin als nens petits que volien fer; si deixar els animals de nou al seu hàbitat o portar-los a casa on els hi esperava la mort al cap d’uns dies. Els nens per descomptat es van voler portar els vidriols a casa i així ho van decidir els pares. Trist per la poca maduresa dels pares vaig donar mitja volta lamentant la falta d’educació ambiental que tenen certes persones.

Recordeu que és feina de tots cuidar i protegir tots els recursos naturals si volem preservar la biodiversitat i la vida al planeta.